Sóc mariner. He viatjat per tot el món. He navegat per mars tranquils i per oceans tempestuosos. He conegut gent de bé i persones sense cor. He arribat a costes paradisíaques i a llocs que no ha vist gairebé ningú.  He gaudit de llargs silencis i patit dies i nits amb els llampecs i trons més aterradors que us imagineu. He viscut molt.

Però ara ja no visc. Això no és viure. Estic tancat a una presó allunyada de tot, a una illa perduda de qualsevol mar. La Isla. Així és com jo li dic. Passen els dies, les setmanes i els anys i continuo aquí tancat. I el pitjor de tot és que jo sé que és totalment injust. Una traïció del que jo pensava que era el meu millor amic, m’ha portat a aquesta situació.

Tinc molt de temps per pensar, per imaginar mons diferents. Tot va començar amb una visita, la de la meva amiga Raquel Hernández.  A les meves cartes jo li explicava com m’imaginava la illa on estava empresonat i ella em va regalar un dibuix. Un fantàstic dibuix que dorm cada nit al meu costat.

La meva illa, Isla, està inspirada en l’Atlàntida, enfonsada sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol. En els meus somnis, Isla té tot allò que he conegut, i m’han explicat altres persones al llarg de la meva vida: històries del mar, de mites marins, de navegants que es trobaven amb monstres gegants, amb precioses sirenes, amb déus mitològics.

Com ja us he explicat, jo em trobo a la Presó. Però és la única cosa negativa de la meva illa. Al Temple podreu gaudir de impressionats obres d’art que han fet artistes de totes les èpoques sobre els mites i les llegendes del mar. A la Biblioteca, trobareu un munt de llibres i pàgines web que he pogut consultar per explicar-vos aquestes històries fantàstiques dels mars.  Com podeu veure, estar a la presó també em permet estar envoltat de cultura i accés a la informació. Això és una de les coses que em donen vida en el meu trist dia a dia.   Al Port explicaven els mariners les seves històries quan arribaven després dels llargs viatges a través del oceans. Jo també us vull explicar aquí totes aquelles llegendes i mites marins que conec. I per últim, el meu salvavides, allò que em connectarà amb l’exterior, l’Àgora. No serà un plaça com ho era abans, on tothom parlava i la vida cultural, social i econòmica de les ciutats bullia diàriament, però serà l’espai d’intercanvi d’opinions, suggeriments i dubtes que em vulgueu fer arribar. Us ho agrairé profundament. Només em queda això.

Espero que el que ha començat com un somni esdevingui una realitat. Benvinguts a Isla, la meva illa, la vostra illa.