Posidó, el gran déu del mar que regnava sobre els mars i tots

els medis aquàtics, era fill de Cronos i de Rea, i germà gran

de Zeus. Era un dels 12 deus grans que habitaven al Olimp,

però gairebé sempre estava al seu palau sota les aigües i

només visitava el Olimp quan volia veure els altres deus.

Cronos i els altres titans havien regnat fins que Zeus va

iniciar una guerra contra ells. Però després la victòria dels

joves déus Zeus, Hades i Posidó, el món va quedar

dividit entre ells. Zeus va dominar el cel, i Posidó el mar.

Com que era el rei de tots dels deus , Zeus dominava a

més la terra, el territori neutral en el qual el déu del mar es

feia notar a través dels terratrèmols. Posidó era molt

temut com aquell que sacsejava la terra”, segons paraules

d’Homer, i instigava les marees més abruptes i les tempestes a alta mar.

Posidó no va acceptar de bona gana que el seu germà fos el rei de tots els deus. En una ocasió va arribar a conspirar contra ell, amb l’ajut d’Hera i Atenea, per intentar derrocar-lo. Els tres van maquinar la forma d’encadernar-lo, però la nereida Tetis va venir a rescatar-lo i va cridar al gegant de 100 braços Briareo, de ‘extraordinària força, perquè acudís a l’Olimp. Allà es va situar al costat del tro de Zeus en actitud amenaçant i va aconseguir sufocar la rebel·lió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El temible i capriciós déu del mar, amb els que els navegants havien de portar-se bé, va ser adorat a tot el món grec i romà. S’han conservat nombroses imatges seves com una figura imponent amb la seva barba i el seu trident, arma que feia servir per pescar i que havia estat un regal dels cíclopes, que també li van donar a Zeus els seus llampecs i a Hades el casc que el feia invisible. De totes maneres, segons alguns, Posidó havia estat al començament un déu de la terra, ja que el seu nom significa “marit de la terra”, però posteriorment havia substituït a deus marines com Nereo i Proteo. Es creu que en algun moment també va ser adorat amb la forma d’un cavall, igual que Hera ho va ser en la d’una vaca i Atenea en la d’una òliba. A Posidó se li atribuïa la creació de diferents animals, com el cavall, el bou i el dofí.

El déu regalava els seus excepcionals cavalls als mortals de tant en tant. Així, li va regalar a Pelops els cavalls amb els que va guanyar la carrera per la seva futura dona Hipodamia i, junt amb altres deus, li va donar a Peleo els cavalls parlant i immortals Janto i Balio després del seu casament amb la deessa Tetis. El mateix Posidó tenia una quadriga arrossegada per cavalls de mar que li permetia viatjar per les onades a gran velocitat. La seva dona Anfritrita, filla del déu Nereo, vivia al seu costat a un palau d’or sota el mar. Estaven envoltats d’un gran nombre de nimfes. El seu fill Tritón, una espècie de sirena masculina i les seves filles Rodé i Bentesicime també vivien amb ells.

Igual que el seu germà Zeus, Posidó no era un marit fidel, ja que va seduir i forçar nombroses nimfes i mortals amb els que va tenir incomptables descendents. Abans del seu casament amb Anfritite havia tingut una relació amb la seva germana Deméter i fins i tot havia concebut al gegant Anteo amb la seva àvia Gaya. El ciclop Polifemos també era fill seu i a més se li atribueix la paternitat del gran heroi Teseo. 

Després de dos mil anys de cristianisme, Posidó, sobretot sota el nom romà de Neptú, ha romàs com un dels deus grecs més coneguts. Zeus ha tingut durant el període cristià una existència més fosca i Hades fins i tot ha estat oblidat. Des del Renaixement, Posidó (Neptú) ha consolidat la seva posició de privilegi en la iconografia occidental. Apareix en incomptables fonts monumentals del període neoclàssic. A l’era moderna, va aparèixer un nou ritus per aquest déu: els marins i els passatgers que creuen l’Equador per primera vegada reben el “bateig de Neptú”, una cerimònia en la qual la tripulació es vesteix com Neptú i aboca aigua amb sal sobre els no iniciats per després veure amb ells.